El canvi de selvatgi a fe23

Es una cosa que crec que mai ha quedat molt clara, i l’explicaré un poc.

Crec que la majoria sabreu que va ser selvatgi, un dels primers nous a arribar a POL. El mateix dia que vaig arribar a POL vaig sol·licitar el càrrec de defensor del poble, PabLo1, president an aquella època mel va cedir de bon grat, i jo em vaig afiliar a GP. Des de allà vaig tenir diversos càrrecs, especialment al parlament. Vaig desenvolupar diverses lleis com una reforma gran del codi penal, llei que encara existeix, i també la llei de policia.

El cas es que un dia, el ciutadà i defensor del poble an aquells moments, Axioum, posava vídeos del Rick Roll. Tot allò desencadena una forta discussió, una monumental discussió que em va parèixer espantosa. Em vaig enfadar moltissim, i vaig decidir abandonar POL, perquè no podia acceptar tot el que allà passà.

Alguns ciutadans feren esforços perquè tornàs, però m’hi vaig negar, aixi de gros era el meu enfad. Jacobomoya, president, em va convèncer de que tornàs a POL, com a ministre. Despres de molt xerrar-ne, vaig accedir. Reconvertit amb fe23, i en ministre d’economia.

Havia traït al meu antic partit, GP, fent feina amb el lider del partit contrari, una cosa que em feia avergonyir, i sincerament, i no se si men penedesc, no vaig donar la cara. De fet, no xerrava mai fora del fòrum. Tot allò va caure com un castell de cartes, i es va desfermar una crisi que desemboca en un atac al sistema informàtic de POL i també al sistema polític.

Jo em vaig sentir responsable, perquè es van aprofitar de que el codi de POL era obert, cosa que vaig insistir a GONZO que fes. La qüestió es que es va formar una dictadura a la nit. Jo en arribar el dia vaig demanar explicacions, explicacions que no em convenceren. Per demanar, la policia repressora que s’havia instaurat, em va banetjar 5 hores, com queda patent a la següent imatge:

Tot allò m’agravia moltissim, i juntament amb drosan, una altra víctima de la dictadura, decidirem crear PD, el Partit Demòcrata. La idea era una unió de ciutadans que perseguís com a fi que aquell lamentable succés no es tornàs mai a repetir.

Una altra conseqüencia de la repressió, fou que jovendigital desvetlla públicament la meva identitat com a selvatgi, que fins aquell moment no era de domini public, si be hi havia sospites.

POL ja no era el mateix per jo, i mai ho ha tornat a ser, i segurament, ja mai mes ho serà. Jo ja havia passat de ser selvatgi, a ser fe23, i amb totes les conseqüències, però tampoc renegava del meu passat.

Avui en dia estic com a rival del meu antic partit, cosa que em part em sap greu, pero crec que tota la llibertat que he tengut dins el nou partit, i tot sigui dit, les satisfaccions que m’ha donat, be han valgut tots els sofriments patits.